Norbert Glanzberg. 2: Del Cine a la Clàssica passant per l’holocaust

En endavant la seva carrera fa un tomb i reprèn les arrels de cultura alemanya i hebrea 

La desaparició dels “seus” Chevalier, Montand, Piaff… i el canvi en els gustos musicals  cap a l’anomenat ye-ye, que ell no entén ni li agrada, posa punt i final a la seva carrera com a compositor per al music-hall.

Sense gaire presència pública, abandona la música “francesa” i torna cap a la música clàssica dels seus orígens. El 1983, amb 72 anys, compon una sèrie de lieder en alemany que pertanyen ben bé a la tradició tardoromàntica germànica seguint una línia que va de Schubert i Schumann a Wolf, Mahler i també Korngold, Kurt Weil i Sondheim. Els textos els extreu d’un recull de poemes escrits durant la guerra als camps de concentració que van ser publicats per Bernd Jentzsch un editor-poeta de l’Alemanya Oriental. El recull porta com a títol: Der Tod ist ein Meister aus Deutschland que és un vers del famós poema de Paul Celan: Todesfuge.

He estat intentant localitzar aquest recull; només es troba de vell, si es troba.

Fent aquesta recerca he anat tenint la impressió d’anar-me ficant en un univers ple de silencis i opacitats que sobrepassen el meu propòsit. L’horror de la història d’Europa al segle XX fa avergonyir molt o potser la de la capacitat de l’espècie humana per fer el Mal.

Tornant a Glanzberg. Hi ha molt poca discografia de la seva producció “clàssica”, tan poca que només hi ha dos enregistraments en CD un dels quals, de moment, introbable per a mi.

Sí que hi ha Youtubes força interessants.

A mi m’agraden les versions de la soprano Uta Gfrerer que diu molt intensament els textos i, a més, els introdueix en anglès. Els textos són tots colpidors. Si puc els traduïré en un altre post.

El 1985 compon La suite yiddish, per a dos pianos, inspirada en narracions de Isaac Bashevis Singer.

Redescobert a Àustria torna als escenaris el 1998 i fa un concert a Würzburg amb Hanna Schygulla. El 1999 enregistra una Nadala (composta el 1960 per a Tino Rossi) en ocasió d’un concert a la catedral. 

El 2000 és nomenat ciutadà d’honor de la ciutat de Würzburg.

Havia intentat adquirir la nacionalitat francesa als anys 50 però finalment escollí esdevenir apàtrida. Aquest any encara l’ocupa un gran projecte: col·laborar a endegar la versió per a orquestra simfònica de la Suite yiddish juntament amb el seu amic Frédéric Chaslin, director i compositor.

El febrer del 2001 mor a París.

El març la Philarmonie de Lorraine la toca a Metz per primera vegada. Al juliol a Jerusalem, l’octubre a Würzburg…

M’ha costat molt tancar aquest post. Com més estirava fils més interessant anava trobant el personatge (i personatges adjacents).

I ja redactat aquest poti-poti he trobat la pàgina definitiva (per ara) sobre Glanzberg. És en francès i no he gosat reproduir-la sencera. Us en deixo el link. 

I també el del concert homenatge que li van dedicar el 2011