Arxiu de l'autor: lluisemili

La música de pell endins

Diuen que quan mor algú, especialment si és vell i tenia coses per dir, és com si desaparegués una biblioteca. Ara jo ja estic decididament classificat com a vell però encara seria lector de les històries d’un munt de biblioteques … Continua llegint

Publicat dins de El corredor | Deixa un comentari

Pensaments: 1. El Temps de TV3 discrimina

Tots sabem que si plou quan al calendari hi ha un pont els meteoròlegs en són culpables ja que ells són els que fan moure les banderetes de les A i les B de Borrasca (o D de Depressió) en … Continua llegint

Publicat dins de El corredor | Deixa un comentari

Rebesabans

No fa pas tant, quan jo deia, escrivia o pensava, cóm era alguna cosa abans tenia una noció difusa del temps a què m’estava referint, però creia que qui fos que m’escoltava o em llegia entenia on era aquest temps … Continua llegint

Publicat dins de El corredor | Deixa un comentari

Mosso

Aquesta paraula, com moltes o totes, va mutant de significat segons el moment i, sovint, tant depressa que no hi ha temps de certificar-ne la nova existència. Avui “mosso”, pel comú de la gent d’ara és una abreviatura de “mosso … Continua llegint

Publicat dins de El corredor | Deixa un comentari

No puc

Això del piset ha estat una manera de comunicar amb algunes persones estimades que em queden. Com que no sé, tècnicament, crear una alternativa seguiré escrivint coses per aquestes persones. Avui reprodueixo el poema de Joan Oliver/Pere Quart que em … Continua llegint

Publicat dins de El corredor | 1 comentari

Avui tanco el piset

El 16 d’octubre era una data molt senyalada a casa. Era santa Adelaida, el sant de la mare. Els sants es celebravem i els aniversaris -“cumpleanys”- passaven despercebuts. A casa i a tot arreu del meu món. Que fos el … Continua llegint

Publicat dins de El corredor | Deixa un comentari

Esma

No fa gaire vaig descobrir l’existència d’un blog -que recomano fervorosament- que es dedica a glossar i comentar lieds. S’anomena Liederabend  i és obra i molta gràcia de Silvia Pujalte. No tinc el gust de conèixer-la, coses de la xarxa. Com … Continua llegint

Publicat dins de El corredor | Deixa un comentari

El terratrèmol Rateta (2)

Res no va ser igual. L’arribada de la Isabel va afegir molt però no va capgirar gairebé res. Ella s’havia integrat al mon ordenat i quadriculat de la casa on mig pis l’ocupava el tiet Julio i l’altre mig la … Continua llegint

Publicat dins de El corredor | Deixa un comentari

Estiu de 1952: La Rateta (1)

El 1952 havia estat marcat per a molts pel Trigesimoquintocongresoeucarísticointernacional; el Congrés. Si a Barcelona diem o escrivim Olímpic ja sabem que no cal especificar de què parlem. Com si no hi haguessin hagut mai cap més Olimpíades (o Jocs Olímpics). … Continua llegint

Publicat dins de El corredor | 1 comentari

Gardènies 2

M’ho ha demanat qui pot fer-ho i no m’hi puc negar:  “Has de fer un piset parlant de les gardènies” Potser veu que estic baix de moral i vol que escrigui coses que fan il·lu. Som-hi doncs. El pare, el … Continua llegint

Publicat dins de El corredor | 5 comentaris