Arxiu de l'autor: lluisemili

A casa rebem la revista La Vall de Verç que es publica fa anys a Sant Just Desvern. La vinculació sentimental de la Fita amb aquesta població explica que hi estiguem subscrits. La foto que adjunto pertany a un article … Continua llegint →

El 27 d’agost de 2018, en començar l’entrada Estiu del 1952. La Rateta (I), jo escrivia El 1950 la meva germana es va casar el 13 de març i el 15 de febrer del 1951 va néixer la primera de … Continua llegint →

Diuen que quan mor algú, especialment si és vell i tenia coses per dir, és com si desaparegués una biblioteca. Ara jo ja estic decididament classificat com a vell però encara seria lector de les històries d’un munt de biblioteques … Continua llegint →

Tots sabem que si plou quan al calendari hi ha un pont els meteoròlegs en són culpables ja que ells són els que fan moure les banderetes de les A i les B de Borrasca (o D de Depressió) en … Continua llegint →

No fa pas tant, quan jo deia, escrivia o pensava, cóm era alguna cosa abans tenia una noció difusa del temps a què m’estava referint, però creia que qui fos que m’escoltava o em llegia entenia on era aquest temps … Continua llegint →

Aquesta paraula, com moltes o totes, va mutant de significat segons el moment i, sovint, tant depressa que no hi ha temps de certificar-ne la nova existència. Avui “mosso”, pel comú de la gent d’ara és una abreviatura de “mosso … Continua llegint →

Això del piset ha estat una manera de comunicar amb algunes persones estimades que em queden. Com que no sé, tècnicament, crear una alternativa seguiré escrivint coses per aquestes persones. Avui reprodueixo el poema de Joan Oliver/Pere Quart que em … Continua llegint →

El 16 d’octubre era una data molt senyalada a casa. Era santa Adelaida, el sant de la mare. Els sants es celebravem i els aniversaris -“cumpleanys”- passaven despercebuts. A casa i a tot arreu del meu món. Que fos el … Continua llegint →

No fa gaire vaig descobrir l’existència d’un blog -que recomano fervorosament- que es dedica a glossar i comentar lieds. S’anomena Liederabend  i és obra i molta gràcia de Silvia Pujalte. No tinc el gust de conèixer-la, coses de la xarxa. Com … Continua llegint →

Res no va ser igual. L’arribada de la Isabel va afegir molt però no va capgirar gairebé res. Ella s’havia integrat al mon ordenat i quadriculat de la casa on mig pis l’ocupava el tiet Julio i l’altre mig la … Continua llegint →