Arxiu de l'autor: lluisemili

D’ocell meu, el que se’n diu meu, no en tinc cap. Ens agradaria tenir-ne i vam estar a punt aquest any pel sant de la Fita -Sant Josep per qui encara no ho sàpiga- però ens en vam desdir per … Continua llegint →

Això és una prova per poder veure l’aspecte de la plana quan pugui ho repoliré i afegiré els videos de Vissotski cantant i de la Marina llegint Ja ha quedat explicat com aquella bruixa joveneta, rossa, amb l’escot del botonet … Continua llegint →

Amb la supressió de la mili obligatòria s’han produït una colla d’allò que els sociòlegs en diuen “efectes no volguts” i els polítics i militars “danys colaterals”. S’ha de puntualitzar que no tots els efectes no volguts (o no previstos) … Continua llegint →

I ara li toca a la Marina Vlady. No sé si m’encaparro amb personatges més que polièdrics, laberíntics o és que totes les vides, si hi acostes la lupa, són complexes. Una vida de 79 anys dóna per molt. Família … Continua llegint →

En endavant la seva carrera fa un tomb i reprèn les arrels de cultura alemanya i hebrea  La desaparició dels “seus” Chevalier, Montand, Piaff… i el canvi en els gustos musicals  cap a l’anomenat ye-ye, que ell no entén ni … Continua llegint →

Qui era Norbert Glanzberg? Què va fer a més de la musiqueta i cançoneta amb què em va embruixar la Marina Vlady fa seixanta anys? Va ser un personatge amb una biografia d’allò més moguda. Hem de recórrer a diverses Wikipèdies ja … Continua llegint →

M’han advertit que si no faig acte de presència de tant en tant, poden entrar okupes al meu piset. Per tant miraré si aquesta vegada puc trencar la mandra (embruix?) i penjo un post. Que seran tres. Que consti que … Continua llegint →