Fa mig any i tres dies i n’estic fart

Doncs si. Hi va haver referèndum. Vam votar i el resultat va ser inequívoc.

Va haver-hi intervenció brutal per part de les forces policials i també militars (la Guardia Civil en forma part). Van agredir persones que no s’hi van tornar, van llençar per terra persones de setanta-cinc anys, amb minusvalua certificada (no fos cas que sigui una exageració no verificable), escampant el tamboret que ocupava abans d’ésser comminada “levantese señora!” i el paraigua que, en dia de pluja, li servia de bastó (tot va ser recollit força metres lluny llençat producte del que en diuen força proporcionada). Resultat contussió al cap i esguinç al peu, producte de la caiguda. Caiguda provocada per l’empenta que va rebre després de posar-se dreta. Ara diuen que no, que va ser ella que va agredir els agents de l’ordre que van restaurar la normalitat amb risc de la seva integritat i que mereixen condecoracions per tan heroics actes.

Si actes vandàlics com aquest i molt pitjors van ser documentats amb fotos i videos fets amb smartfones ara diuen que és producte de la mala fe i que els vam parar un parany.

Després han començat a ficar a la presó als que els ha semblat. Va convocar unes eleccions en unes condicions clarament condicionades i LES VAN PERDRE!. Però la cançoneta que cal respectar la legalitat no ha parat i no han permès que es formés un govern fins que el candidat no sigui o dels seus (dels que van perdre) o ben disposat a llepar la ma de l’amo del garrot.

Com que no ens hi vam tornar, resulta que no era per falta de ganes i aquelles cares ja es veia que eren violentes. I mentrestant tot l’orfeó repetint que els violents i els mentiders som nosaltres i que si som dos milions que no volem ajupir el cap “és problema nostre”

N’estic tip. Tip i fart. Sou una colla de mentiders que us creieu les vostres mentides i només creieu en “Os vais a enterar!” o “Que te has creïdo!” i després ens acusen de no donar arguments i només mentir i insultar. Quan diuen o escriuen això deu ser que s’han mirat al mirall.

Puc donar molts més arguments si cal i trobo qui estigui disposat a contraargumentar.

Ara ja puc pensar a escriure pisets parlant d'”abans”, de concerts meravellosos, de plantes que reviuen a la primavera, de paraules divertides,… Sense treure’m aquesta glopada del pap no m’ha estat possible.