Arxiu de la categoria: El corredor

Ara m’adono que a casa no hi havia pintures ni afició manifesta per les arts plàstiques. Els quadres, pocs i cap d’original, eren al corredor que com a tots els pisos de l’eixample connectava els davants i els darreres. Per tant els comentaris sobre arts plàstiques aniran aquí

Beneïda sordesa

Això de fer-me vell no para de deparar-me sorpreses. Per exemple no tenia clar que les ungles es farien tan dures; un dia vaig sentir dir a en Juli que feia servir tisores de podar les plantes per tallar-se les … Continua llegint

Publicat dins de El corredor | 3 comentaris

Muss es sein? Es muss sein! Es muss sein!

2017. 5 d’octubre a les set del vespre Son tantas les coses, les emocions, les tristeses (llargues), les alegries (curtes), les angoixes, les taquicàrdies que se m’acumulen contínuament, durant dies inacabables que s’estalonen esbojarrats, que m’embussen la necessitat que sento … Continua llegint

Publicat dins de El corredor | Deixa un comentari

Els canaris

D’ocell meu, el que se’n diu meu, no en tinc cap. Ens agradaria tenir-ne i vam estar a punt aquest any pel sant de la Fita -Sant Josep per qui encara no ho sàpiga- però ens en vam desdir per … Continua llegint

Publicat dins de El corredor | 2 comentaris

Marina Vlady. Homenots, fills i llibres

Això és una prova per poder veure l’aspecte de la plana quan pugui ho repoliré i afegiré els videos de Vissotski cantant i de la Marina llegint Ja ha quedat explicat com aquella bruixa joveneta, rossa, amb l’escot del botonet … Continua llegint

Publicat dins de El corredor | Deixa un comentari

Bella vita militar o Usté no catta

Amb la supressió de la mili obligatòria s’han produït una colla d’allò que els sociòlegs en diuen “efectes no volguts” i els polítics i militars “danys colaterals”. S’ha de puntualitzar que no tots els efectes no volguts (o no previstos) … Continua llegint

Publicat dins de El corredor | 1 comentari

Marina Vlady 1. Els Poliakoff

I ara li toca a la Marina Vlady. No sé si m’encaparro amb personatges més que polièdrics, laberíntics o és que totes les vides, si hi acostes la lupa, són complexes. Una vida de 79 anys dóna per molt. Família … Continua llegint

Publicat dins de El corredor | 10 comentaris

Norbert Glanzberg. 2: Del Cine a la Clàssica passant per l’holocaust

En endavant la seva carrera fa un tomb i reprèn les arrels de cultura alemanya i hebrea  La desaparició dels “seus” Chevalier, Montand, Piaff… i el canvi en els gustos musicals  cap a l’anomenat ye-ye, que ell no entén ni … Continua llegint

Publicat dins de El corredor | 3 comentaris