No sé ben bé per què abans d’ahir em vaig llevar amb una cançoneta al cap. Només en recordava un parell d’estrofes i la tonada. Jo em veia sentint-la al terrat de casa (del Piset), devia sonar per LA ràdio i segur que devien posar-la sovint.
Començava com l’encapçalament tot i que jo dubtava de la meva memòria: “devia ser Cuarenta-y-cinco” pensava.
Em sembla que fa temps la vaig buscar, sense èxit, a Spotify. Ara ho he tornat a mirar al Google que tot ho sap. I sí, o quasi: hi he trobat la lletra en una versió impresa en un paper que es devia vendre als mercats o dins del vagons de tercera dels trens de llarga distància (al Shanghai o al Sevillano, per exemple).
A dalt la presenta com a Corrido mexicano tot i que no recordo guitarretes a lo Trio los Panchos. Com veurem la lletra sembla inequívocament espanyola de postguerra i una altra cançó és Serba la Barí (Sevilla) i la identifica com a “Creación de Pepe Blanco” que com és sabut era un exitós cantant natural de Logroño intèrpret de cançó pseudo andalusa.
No em consta que Pepe Blanco fos a la plaça del poble quan Pepe Isbert va dir allò de “Como alcalde vuestro que soy os debo una explicación y esta explicación os la voy a dar”
Atenció a la lletra que de ser d’avui hauria servit de base per una sèrie sobre “Las Profecias del mexicano” escrita per Dan Brown.
El año cuarenta y pico
El año cuarenta y pico
según dicen los profetas
será el año de la paz (1)
Volverán las vacas gordas, (2)
los pollos a tres pesetas, (3)
los pisos para alquilar. (4)
El soldado combatiente
volverá a comer caliente
junto a la calefacción. (5)
Y tendremos los inventos
que la guerra trajo a cientos (6)
(1) Abans del 1945?
(2) Tothom coneixia els somnis de Josep. Ara no sé quants joves saben d’on ve això de les vaques grasses i potser ho confonen amb allò tan antic de les vaques boges.
(3) Pur somni de Carpanta. Amb l’eclosió dels camps de concentració per a pollastres i el pinso de farina de peix podem dir que, descomptada la inflació, ja ho encertaven.
(4) No hi havia pisos ni diners per pagar-ne el lloguer. La cantarella de “el problema de la vivienda” era tan crònica com la “pertinaz sequía” o la “conjura rojo-separatista-judeo-masónica”.
(5) Tot un retrat neorealista. Combatiente a la IIGM? La paraula calefacción em grinyola; en aquests temps braser i estufa de petroli.
(6) Reivindicació sorprenent, per a mi i en aquella època, de la guerra com a motor del progrés tecnològic.
II
El año cuarenta y pico
comprará por veinte duros
un buen coche familiar.(7)
Y los perros pobrecitos
no tendrán ya más apuros
con chorizo de collar.(8)
No tendremos enemigos, (9)
ni en la calle los mendigos
pedirán para comer: (10)
Ese año! habrá que verlo
será el fin del estraperlo (11)
¡Quién lo pudiera creer! (12)
(7) El 1966 em van concedir (sic) un siscents del color que em va tocar -gris luna- per la mòdica quantitat de 60.000 “de las antiguas pesetas” més 17.000 d’impostos. Més de “veinte duros” però equivalent al meu sou mensual multiplicat per 11.
(8) Versió de fermar gossos amb llangonisses o llonganisses
(9)(10)(11)(12) Aquí el profeta no la va encertar gens. Feien bé de no acabar-s’ho de creure
REFRAN
En vez de cafiaspirina
tomarás penicilina
para curar todo mal.(13)
Gracias a los aviones
verás cinco o seis naciones
en paseo matinal.(14)
El vivir será un deleite ¡Sí,señor! (15)
En un mundo como una balsa de aceite. (16)
Solo habrá besos y abrazos ¡Sí, señor!
y en el metro no darán ya más codazos. (17)
El año cuarenta y pico
viviremos y reiremos
como en un sueño ideal. (18)
El año cuarenta y pico
será el mundo parecido
al paraíso terrenal. (19)
(13) Encert total. Recordem, però, que va trigar anys a ser assequible la penicilina pel comú dels mortals. Amb què es guanyava la vida l’Orson Welles a “El tercer home”, pel·li que situava l’acció a Viena els anys “cincuenta y pico”?
(14) Força encertada la profecia amb l’ajuda de RyanAir. Aquesta és l’estrofa que jo era capaç de cantar lletra i música.
(15) Si senyor, un deleite!
(16) Això de la bassa d’oli… Si rememoro aquella lletra de sarsuela “Si las mujeres mandasen/ en vez de mandar los hombres/ serian balsas de aceite/ los pueblos y las naciones…” i penso en la Tatcher, la Pen, la SSS, la Cospedal, la Lideresa, la etc …; penso que no ho tenien ben entès.
(17) Una altra pífia
(18) Ja hi havia Maria?
(19) Abans o després de la poma?
El piset 