Arxiu de l'autor: lluisemili

El 1952 havia estat marcat per a molts pel Trigesimoquintocongresoeucarísticointernacional; el Congrés. Si a Barcelona diem o escrivim Olímpic ja sabem que no cal especificar de què parlem. Com si no hi haguessin hagut mai cap més Olimpíades (o Jocs Olímpics). … Continua llegint →

M’ho ha demanat qui pot fer-ho i no m’hi puc negar:  “Has de fer un piset parlant de les gardènies” Potser veu que estic baix de moral i vol que escrigui coses que fan il·lu. Som-hi doncs. El pare, el … Continua llegint →

Una combinació desastrosa d’ignorància i desmemòria ha fet que la darrera entrada (Gardènies al terrat) hagi aparegut abans d’hora i de forma amputada. Demano disculpes a la clientela. Per si voleu llegir-ho sencer i veure les imatges que falten ho … Continua llegint →

A mi si que em sonava aquest nom indiscutiblement difícil per als pobres locutors de radio i televisió. Quan vaig passar per la Universitat no recordo que, entre vaga i vaga, arribéssim a les batalletes de Bismark. Però tothom i … Continua llegint →

Doncs si. Hi va haver referèndum. Vam votar i el resultat va ser inequívoc. Va haver-hi intervenció brutal per part de les forces policials i també militars (la Guardia Civil en forma part). Van agredir persones que no s’hi van … Continua llegint →

No sé ben bé per què abans d’ahir em vaig llevar amb una cançoneta al cap. Només en recordava un parell d’estrofes i la tonada. Jo em veia sentint-la al terrat de casa (del Piset), devia sonar per LA ràdio … Continua llegint →

El 30 de gener té la particularitat de ser l’endemà del 29 de gener; el 29 de enero que des de ben petit vaig aprendre que era una estranya manera d’anomenar la Carretera de Cànoves. De Cardedeu, naturalment. I és que en el … Continua llegint →

Fa molts molts dies que em ronda aquest tema i reviure el primer d’Octubre al Sense Ficció que va emetre TV3 és una empenteta més. Potser la que em faltava. Els que hem anat participant en les accions col·lectives que … Continua llegint →

Hi ha un consens molt general a considerar que les festes de Nadal són moments en què és inevitable el record dels que ja no hi són. Sempre amb un punt d’enyorament i de tristesa. Alguns els hem trobat a … Continua llegint →

Ahir al vespre vam anar a un recital de lieder de Schubert. A l’Auditori dins del “Cicle de lied”. Els intèrprets eren, per a nosaltres, uns perfectes desconeguts: el baríton Samuel Hasselhorn i la pianista Renate Rohlfing. Em feia molta … Continua llegint →