De Schubert a Salvat-Papasseit

Ahir al vespre vam anar a un recital de lieder de Schubert. A l’Auditori dins del “Cicle de lied”.

Els intèrprets eren, per a nosaltres, uns perfectes desconeguts: el baríton Samuel Hasselhorn i la pianista Renate Rohlfing. Em feia molta mandra després d’una jornada de preparació estressada de les dolces festes com són aquestes les de Nadal. Per relaxar hauria preferit una dosi intravenosa de quartets de corda una mica depriments de Beethoven, de Xostakovitx o de Janaceck. Els diferents forns no estan per bolleria

Però vet aquí que el programa no era el temut enfilall de hits -tots bellíssims- sinó una molt ben pensada juxtaposició de lieder relacionats entre ells per la temàtica i pel clima. El programa ja ens ho advertia: comença amb els eufòrics Bei dir allein i, especialment, l’An Sylvia però, després aprofondia sense parar en les meravelloses desolacions del  jove i sempre desgraciat Franz Schubert. Aprofito per agrair i aplaudir que ens fossin repartits els textos en versió bilíngüe impresos en un paper més que digne i en lletra negra sobre blanc (no esteu tips de programes de disseny en lletra negra sobre granat fosc que, a sobre de ser difícils de llegir en sales penombroses, fan una poc agradable pudor de tinta?)

He escrit que els intèrprets eren uns perfectes desconeguts. Ara ja els coneixem i ens van semblar perfectes. Veure des d’una fila 4 de la sala Oriol Martorell ajuda molt ja que veus les cares, sents les respiracions, captes com juga el diafragma del baríton i t’adones de com la pianista manté uns necessaris segons la darrera nota i ens fa aguantar la nostra respiració. Vam gaudir-ne molt. Gràcies perquè ho necessitàvem.

Malgrat l’interès de tot el recital no vaig poder evitar que el cap se me n’anés de manera imprevista. Els que em coneixeu sabeu que m’agraden les paraules, les llengües, les variants dialectals, les traduccions. I vaig ensopegar amb el títol d’una de les peces més curtes: En el Dia de Difunts o sia Am Tague Aller Seelen.

En el primer vers diu:

Descansin en pau totes les ànimes!   /   Ruhn in Frieden alle Seelen

Jo vaig estudiar alemany a l’Escola de Comerç i vaig aprendre, justet justet, a escriure una carta comercial (memoritzada de dalt a baix) que agraïa una comanda amb la fórmula Wir danken innen für ihre Anfrage i acabava amb un arcaic Hochachtungvoll. És probable que hi hagi faltes. També vaig aprendre coses tan interessants con que el gall és el senyor del galliner (Der Hahn ist der herr des Hünnerhofes). I poca cosa més.

Com en l’anglès i l’italià, que no he estudiat mai seriosament, les lletres de les cançons, de les òperes, dels lieder, de les Passions m’han anat ajudant a intuir de què van els textos alemanys.  Am Tage és fàcil Tag és dia (guten Tag!) i la declinació deu fer que sigui En el diaAller també està xupat, alles vol dit tot  (Deutschland über alles, o aquell Alles liegt so weit so weit, de la cançó que fa tres anys i dotze dies vaig dedicar al Salvador que seguirà sense felicitar-me l’aniversari).

Però Tage Aller Seelen és Dia de Difunts? Penso que si però no. De l’endemà de Totssants en deiem el dia de Difunts (o dels Fidels Difunts o menys respectuosament el dia dels morts) però aquell primer vers inclou la paraula Seelen que és traduïda com a ànimes. I Bach la fa servir profusament en els seus oratoris; per tant també seria el Dia de (totes les) les Ànimes.

Es clar! les Ànimes (nom popular d’una parròquia del barri de la Salut), les Ànimes que tenien el nom pintat en alguna de les múltiples guardioles que guarnien les esglésies, les Animetes del Purgatori destinatàries dels darrers parenostres dels inacabables rosaris de casa i del cole; les Ànimes protagonistes de les safates pidolaires, cremant, de mig cos en amunt, envoltades de flames que semblaven mitjos pebrotets del piquillo.animetaIMG_6433

Tot això no ho vaig anar rumiant durant el concert però, comprimit com un arxiu en Rar, ha anat sortint mentre escrivia.

Però qué te a veure Salvat-Papasseit amb tota aquesta digressió? Paciència.

Vaig adonar-me que les paraules de les  llengües que no conec em provoquen una curiositat malaltissa com la que té el poeta:

I el carter / que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa / perquè no sé el secret/ de les altres que porta.

Gràcies Salvat per proporcionar-me les paraules enbolicades dins del teu extraordinari poema Tot l’enyor de demà. Schubert, de coneixer-lo, segur que se n’hauria enamorat.

Ara que estic al llit 
malalt, 
estic força content. 
Demà m’aixecaré potser, 
i heus aquí el que m’espera: 

Unes places lluentes de claror, 
i unes tanques amb flors 
sota el sol, 
sota la lluna al vespre; 
i la noia que porta la llet 
que té un capet lleuger 
i duu un davantalet 
amb unes vores fetes de puntes de coixí, 
i una rialla fresca. 

I encara aquell vailet que cridarà el diari, 
i qui puja als tramvies 
i els baixa 
tot corrent. 

I el carter 
que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa 
perquè no sé el secret 
de les altres que porta. 

I també l’aeroplà 
que em fa aixecar el cap 
el mateix que em cridés una veu d’un terrat. 

I les dones del barri 
matineres 
qui travessen de pressa en direcció al mercat 
amb sengles cistells grocs, 
i retornen 
que sobreïxen les cols, 
i a vegades la carn, 
i d’un altre cireres vermelles. 

I després l’adroguer, 
que treu la torradora del cafè 
i comença a rodar la maneta, 
i qui crida les noies 
i els hi diu: -Ja ho té tot? 
I les noies somriuen 
amb un somriure clar, 
que és el baume que surt de l’esfera que ell volta. 

I tota la quitxalla del veïnat 
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous 
i no anirà a l’escola. 

I els cavalls assenyats 
i els carreters dormits 
sota la vela en punxa 
que dansa en el seguit de les roderes. 

I el vi que de tants dies no he begut. 

I el pa, 
posat a taula. 
I l’escudella rossa, 
fumejant. 

I vosaltres amics, 
perquè em vindreu a veure 
i ens mirarem feliços. 

Tot això bé m’espera 
si m’aixeco 
demà. 
Si no em puc aixecar 
mai més, 
heus aquí el que m’espera: 

Vosaltres restareu, 
per veure el bo que és tot: 
i la Vida 
i la Mort. 

Aquesta entrada ha esta publicada en El corredor. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a De Schubert a Salvat-Papasseit

  1. OMA ha dit:

    m´’agrada molt.Trist pero bonic

    Liked by 1 person

  2. Csrme Verdiell ha dit:

    Uf!quon dessnim…

    M'agrada

Si vols deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s