3. La 1978

 

En vista de l’èxit aclaparador entre el meu club de fans de la fòrmula d’explicar contes d’un país, reprendré la cantarella però només una mica.

Havíem deixat les germanetes de la Pepa fent mans i mànigues per tal de viure molts anys i ja hem vist que només una va arribar als 47 anys i la darrera als 39 (per ara).

Aquesta Constitució, la que va néixer la darrera, no la van batejar amb el nom del Sant del dia. L’anomenen pel número: 1978. No és ni tan romàntic ni tan divertit però és així. I per què? us esteu preguntant. Segurament és perquè els sants i santes que se celebren aquell dia són una mica estranys:

Santos cincuenta soldados

Santa Yolanda

Santa Vivina

Santa María Josefa Rossello

Santa Fara

Santa Fabiola

Santa Bega

San Urbano obispo

San Teodoro martir

San Sabino

San Modesto obispo

San Martín abad

San Lázaro de Betania

San Judicael

San Juan evangelista y apóstol

San Juan el Silencioso

San Juan de Mata

San Josep Manyanet y Vives

San Eutiquiano papa y mártir

San Esturmio

 

Oi que costa de creure que algú surti al carrer cridant Visca la Vivina, Visca l’Esturmia, Visca la Judicaela o  Visca l’Eutiquiana? Alguns noms ja estaven agafats per reines antigues: Fara (Diba), Fabiola (de Bèlgica). Altres són poc adequats per ser victorejats pel carrer ja que es prestarien a enutjoses confusions: Visca la Urbana o Visquen els Cinquanta Soldats…

Per raons que després aclarirem vaig estar temptat de batejar-la pel meu compte com la Marina o la Joana la Silenciosa

Resulta que aquell any va ser molt molt important, però no us penséssiu pas que per la Constitució, que ja veieu que se’n poden fer i canviar una pila en un dir Jesús (com si haguéssim esternudat). Va ser importantíssim perqué la senyora Adelaida va tenir dues alegries molt grans. Aquesta senyora, que ja era molt, molt velleta i una mica atrotinada, tenia molts, molts, néts però tenia un fill que no li n’havia donat cap i això, ella no ho deia, però la posava molt trista. Doncs bé resulta que el 1978 va tenir finalment una néta preciosa, amb ull blaus i rinxols d’or, com les nenes del contes. Ulls blaus com la senyora Adelaida (que tenia nom de conte de fades), i com la mare de la nena. La mare de la senyora Adelaida, que tenia nom de mona del Tarzan i es deia Txita també tenia els ulls blaus. I la mare de la mare de la nena també, i el pare de la mare, també i tota la parentela per part de l’Adelaida i de la mare de la nena també. Està clar que no podia tenir els ulls de cap més color.1978_12 Joana Scan 1216900401978_12_18 Joana Scan 121690007

 

 

 

 

 

Allò dels rinxols ja és una altra cosa: quan va néixer aquella nineta, que li van posar Joana, tenia els cabells ben estirats i més aviat foscos. I vet aquí que, de sobte, com si l’hagués tocat una vareta màgica, se li van tornar els cabells ben rossos i rinxolats (com la seva mare). Els pares de la Joana van arribar a fer la broma que a la Clínica els havien donat una nena que no era la seva i que un dia, d’amagat, els havien tornat la seva, la rinxolada.1979_03_03 Joana Scan 1216900511980_07 Tamariu Joana i Iaia Adelaida Scan 121700023

Quan la Joana es va posar a parlar, ho feia molt bé, molt clar i NO CALLAVA MAI! Valga’m deu quina cotorreta! Per això em semblava que no era bó dir-ne a la Constitució de 1978, la Joana la Silenciosa.

Però vet aquí que no s’havíen acabat les alegries per la senyora Adelaida que heu de saber que li agradaven moooolt els nens i les nenes. Resulta que una néta molt eixerida a qui deien, alguns, la Rateta va tenir també una nena preciosa, rossa com la seva mare i amb uns cabells estirats que, de gran li van anar molt vé per fer de ballarina al Liceu.

I sabeu com li van posar de nom?  Marina. I va néixer el mateix dia que la 1978! Per això jo pensava que també li escauria el nom a la Constitució. Després he pensat que no, que a la Marina me l’estimo molt i a la 1978, hores d’ara no gaire.1980_07 Tamariu Joana i Marina Scan 121700025

La filla de la senyora Adelaida i mare de la Rateta, que es deia Montserrat, es va estrenar al càrrec i li van començar a dir Oma, que és iaia en alemany. Hores d’ara tothom li diu Oma, però llavors només la Marina -quan va començar a parlar- i prou. I, si no ho dieu a ningú us explicaré un secret; la Oma que era una mica bromista i una mica bruixa, deia que a la nena li havien de posar de nom Constituta. Era broma eh?

Per acabar us explicaré com va anar això de la 1978 per a mi. Era una novetat i veníem de viure moooooolts anys sota una dictadura, que vosaltres no sabeu ben bé què vol dir encara que ara hi hagi uns nuvolots per tot arreu que ens la van recordant.

Ens deixaven votar si voliem la 1978 Si o No. No m’agradava gaire però i si no què?

No ho tenia gens clar. I si ho deixava córrer i no votava? Vaig sortir al carrer i encara no sabia què fer i, ho recordo com si fos ara, al fanal de davant de casa hi havia un cartell dels que volien una cosa com la dictadura -Fuerza Nueva es deien- i posava VOTA NO damunt d’una bandera espanyola. Vaig decidir que això sí que no. Que votaria Si.

Ara me’n penedeixo vist quines coses es poden fer amb l’excusa de la pobra 1978.

Vosaltres no hi ereu; mireu de no penedir-vos gaire del que feu d’aquí molts anys.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat aquest conte ara si que s’ha acabat

Nota: He fet trampa, la foto rinxolada i la de les dues nenes són de 1980

Aquesta entrada ha esta publicada en El corredor. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a 3. La 1978

  1. Carme Verdiell ha dit:

    Pregunta: El senyor Bernardo Lopez Garcia era pare o germá d Vctoria del Àngels?

    M'agrada

  2. lluisemili ha dit:

    Ondia! Vols dir que no t’has confós de blog?
    Si puc t’ho contestaré

    M'agrada

Si vols deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s