Els canaris

D’ocell meu, el que se’n diu meu, no en tinc cap.

Ens agradaria tenir-ne i vam estar a punt aquest any pel sant de la Fita -Sant Josep per qui encara no ho sàpiga- però ens en vam desdir per allò de “si sortim de viatge o de vacances a quí el deixariem?  Encara no” que és una mica com acceptar que això dels viatges potser no té tant de futur com fa uns quants anys. No se sap mai, però.
2016-12-17 canaris IMG_3379

 

Teniem fins i tot a quí comprar-lo. La Joana ens havia passat la foto d’un “anunci”.

Hi vaig parlar i tot però finalment va ser que no.

 

A casa de la Fita quan vaig conèixer la família tenien un canari mític: el Piti. No era un canari qualsevol. Va ser acollit quan, havent vagat no se sap per on ni després de què per algun carrer d’El Prat, va aturar-se al balcó empastifat de quitrà i la mama (després iaia Alícia) el va recollir i netejar. El va deixar al menjador i va deixar a sobre de la taula un paper amb una nota autògrafa amb un missatge que s’ha convertit en un hastag a la família Suàrez:

“Cudado ai un pagarito”

La iaia Alícia, la seva intel·ligència natural i el seu peculiar dò per la llengua mereixen una atenció especial. Tot arribarà, potser.

El Piti, com era la seva obligació, cantava i refilava. Tenia gàbia però la feia servir a voluntat ja que la porta era oberta sempre. Volava per la casa, especialment el menjador-sala d’estar, tenia predil·lecció per la part superior del marc d’un Sant Sopar.

Piti i iaia Alícia 197.S’enfilava a l’a ma o l’espatlla de la iaia. Menjava de la boca dels components de la família quan aguantaven una veça amb els morritos. Tenia debilitat per les engrunes de madalena (podria haver-se dit Proust) i es xiflava pels filets que es treuen dels plàtanus (passa que plàtans son els arbres oi? i les bananes són les grosses de centreamèrica).

El cònclave familiar estava segur que tenia fòbia a les montures fosques d’ulleres. Allò que ara en diem “de pasta”. Com les que jo duia. El molt hipòcrita, però, estava ben ensinistrat. La meva primera entrada al pis d’El Prat va ser, ho recordo molt bé, amb el pretext de deixar a la Fita la capsa amb els LPs de “La flauta màgica”. Em van presentar al Piti i, tot i les meves ulleres d’Ôscar Dalmau em va dedicar uns meravellosos refilets.

Mai més. En endavant va dedicar-me grans esparverencs i xiscles si no em treia les ulleres

Anys després vam tenir canaris a casa; en plural ja que vam criar i tot. Ell es deia Vivaldi i cantava molt bé -li, agradaven els Beatles i Les Quatre Estacions, de Vivldi, naturalment

La femella es va dir Gilda, era rossa amb un ull negre. Com és preceptiu no cantava, només piulava. Va pondre ous i un pollet que no va passar de l’adolescència.  Un dels ous el vam donar al veïnet -el Roger- per mostrar-lo a l’escola.

La Fita tenia costum de saludar els qui entraven dient “Hello !”. El Roger va venir a casa nostra -com feia sovint i com fan tots els nens que tenen veïns interessants- i en ser saludat, va contestar concirós: se’m va petar.

(Transcripció fonètica del que el nen va entendre, per si cal, de Hello:  “I el ou?”).  I l’ou se li havia petat.

S’ha convertit en un altre hastag familiar contestar “Se’m va petar” quan la Fita saluda.

L’Alícia també va tenir un Piti jr.

Nosaltres vam tenir la Joana i el Martì.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en El corredor. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Els canaris

  1. Carme Verdiell ha dit:

    No m¡agraden els animals que volen, però si tinguéssiu un canari i necéssitessiu una mainadera poder comptar amb mí.

    M'agrada

  2. José Luis ha dit:

    Això s’avisa. S’em va petar. Genial.

    M'agrada

Si vols deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s