Embruixat

M’han advertit que si no faig acte de presència de tant en tant, poden entrar okupes al meu piset. Per tant miraré si aquesta vegada puc trencar la mandra (embruix?) i penjo un post. Que seran tres.

Que consti que tinc  10 esborranys començats que podria ser que algun dia es converteixin en escrits sencers.

Em passa com a aquell famós ministre que no sabia quina de les dues vies seguir; o va ser l’ase de Buridan? o un ministre que era un ase?

El fil per estirar comença fa… més de seixanta anys, quan un amic i jo vam anar al cine París, al costat de Can Jorba i de la Llibreria Porter (amic, cine i llibreria RIP). Projectaven “La Bruja” protagonitzada per la Marina Vlady i vam quedar garratibats -embruixats- per aquella noia rossa, d’ulls enigmàtics, amb un vestit com de punt, arrapadet amb l’escot tancat, però no gaire, per un obsessiu botonet. Cantava, enfilada en una barqueta, una tonada repetitiva que jo vaig retenir a la memòria. Tinc memòria per les melodies i abans molta més; era normal que recordés les músiques de les pel·lis només de sentir-les una vegada.  I la imatge de la Marina Vlady dreta sobre la barca a la nit a la llum de la lluna també la vaig emmagatzemar a la zona més segura del meu disc dur.

Era allò que se’n deia “sessió contínua” i sense dubtar-ho ni un moment vam quedar-nos a veure el film de cap i de nou.

Si me’n surto de penjar testimonis gràfics comprovareu que, atès que encara no havia aparegut la segona Hepburn trencant els motlles de com havien de ser les dones atractives, és del tot natural que els dos adolescents (un dels quals -jo- bleda i reprimit) experimentessin un terrabastall hormonal.

El youtube que enganxo és un pel llarg i la musiqueta repetitiva sembla de les que posen quan t’has d’esperar al telèfon. Paciència, acaba cantant

Mai més no he oblidat les imatges, ni el botonet, ni la cançó.

Quan van començar a aparèixer estris capaços de reproduir films antics vaig començar la meva recerca infructuosa. Primer a la botiga de venda i lloguer de VHS del carrer Enric Granados – no  existien internets amb buscadors -. Més endavant les esperances les vaig dipositar al flamant FNAC (“com que són francesos”) i res. Tenien “Dias de amor”, que vaig comprar, de la Marina Vlady encara més jove i el Mastroianni també jovenet. La pel·li típica italiana i divertida ja l’havia vist en el seu moment i era “de colors”. “La bruja” era en un molt adient blanc i negre.

I jo amb la meva dèria i alguns cabells blancs vaig progressar remenant als cercadors cada vegada més eixerits i vaig averiguar les coses que potser explicaré de “La sorcière” i de la Marina Vlady.

Ara la segona via: la cançoneta.

Hi va haver un temps que vaig mirar de trucar a la “Finestra Indiscreta” del Gorina per veure si me la posava. No ho vaig arribar a fer, però arribada  l’era del Google i el Youtube vaig poder veure sencera la pel·li, sentir la cançoneta i saber com es deia el compositor: Norbert Glanzberg.

I estirant el seu fil han sortit, també un munt de coses que jo no sabia i que trobo interessants. Això per la propera entrada

 

 

 

 

 

 

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en El corredor. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Embruixat

  1. José Luis ha dit:

    Te n’has sortit i ho hem pogut comprovar, normalíssim el terrabastall i el desig de ser un Bambi. El que no tinc gens clar és que poguessis veure senceres aquestes escenes.

    M'agrada

  2. José Luis ha dit:

    Jo no vaig deixar aquí ahir un comentari?

    M'agrada

  3. José Luis ha dit:

    “Si vols deixa un comentari”, diu aqui

    M'agrada

  4. Retroenllaç: Norbert Glanzberg. 1: De la Clàssica al music-hall passant pel Cine | El piset

Si vols deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s